A mitjans del passat mes de desembre Madrid era escenari d’un dels majors fracassos en la llarga sèrie de cimeres mundials que sobre el canvi climàtic s’han anat bastint des de fa almenys dues dècades. La munió de representants del centenar llarg de països reunits a la capital espanyola només van ser capaços de consensuar un raquític document on es demanava ‘més ambició’ en la retallada d’emissions de CO2 a l’atmòsfera. Res, baja. I el fotut del cas és que córren pressa, polítiques decidides, a escala mundial, contra aquest canvi climàtic, contra aquest malbaratament del planeta.

Que els ho diguin si no als investigadors de la Universitat de Lleida que fa temps que observen  i monitoritzen aquests canvis en els ecosistemes terrestres. I ho fan liderant des de Lleida un projecte europeu que estudia com influeix l’augment de temperatura en la redistribució d’especies forestals, des del Moncayo aragonès fins a boscos al nord de Suècia. Perquè dels 8 milions d’espècies animals i vegetals que hi ha al món, un milió està en perill de desaparéixer, mentre que l’absorció de CO2, el diòxid de carboni, gas d’efecte hivernacle, per part d’aquests ecosistemes terrestres està disminuint.

A Lleida, doncs, tenim un observatori privilegiat sobre la qüestió que més ens hauria de preocupar pel futur del planeta Terra, una crisi i/o emergencia climàtica que amenaça la Humanitat. Per això volem dedicar-los-hi el programa, avui, a aquests científics que ‘vigilen’ bona part del món des d’Agrònoms. Com en Víctor Resco, professor d’Incendis Forestals i Canvi Global, que lidera un dels grups de recerca.