El repte per a una nova generació de professionals passa per "una millor planificació conjunta de les aigües superficials i subterrànies, la recàrrega d'aqüífers en els anys plujosos i l'ús de fonts no convencionals per assegurar més el subministrament, mentre que l'ús del reg deficitari s'ha de generalitzar per reduir el consum i maximitzar la productivitat de l'aigua amb nul o poc impacte en les produccions", ha dit.

 

Aquest doctor en Ecologia per la Universitat californiana de Davis, exconsultor d'organismes oficials estatunidencs i de la FAO, ha asseverat que els únics moments en què s'aconsegueix que el regant escolti i millori les seues pràctiques habituals, són durant les sequeres més severes, perquè "no hi ha cap agricultor de regadiu al món que no cregui fermament que ell ja sap regar", i ha remarcat que els pilars bàsics per a una gestió moderna de l'aigua en agricultura són la quantificació (comptabilitat) de l'aigua, la seua productivitat i la sostenibilitat del sistema. "Quan l'aigua escasseja l'emfàsi ha de posar-se en optimitzar la productivitat -en relació als retorns per aigua consumida- i no en arribar a la màxima producció, que té un cost molt elevat i moltes vegades és incompatible amb un reg eficient".

 

Fereres, que ha estat apadrinat pel professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària de la UdL, Carlos Cantero, en un acte que s'emmarca en els 50 anys del centre, també ha parlat de la recerca científica en general, tot criticant la seua deriva a ocupar-se de temes de "dubtós interès i de dificultat de verificació de les hipòtesis". Qui fou secretari d'Estat d'Universitats i Recerca entre 1992 i 1994, ha alertat d'un creixent abandonament del mèrit com a principi bàsic de la ciència. "La ciència basada en el mèrit és la via més efectiva i justa per al progrés de la humanitat", ha dit.

 

Per la seua part, el rector de la UdL, Jaume Puy, ha lloat la trajectòria del nou doctor honoris causa, que ha estat "un referent directe o indirecte de molts investigadors, professionals o professors de l'Estat, i en particular dels campus agroalimentari, forestal i veterinari de la UdL", tot reivindicant que el somni de Fereres, el d'una agricultura sostenible, segueix sent un camí a recórrer per tothom. "Donar un pas endavant en la solució dels problemes de la nostra societat i en particular en el de l'alimentació i el de la sostenibilitat, és un repte per a tots, com també el de motivar i donar eines als nostres estudiants per a la seua solució, perquè el seu futur i el nostre depèn d'això", ha dit.

 

El rector també ha alertat de la necessitat de canviar la manera de fer créixer els conreus, la nostra dieta alimentària i els nostres valors, de reduir el malbaratament d'aliments -actualment xifrat en un 35%- i millorar-ne la distribució. "Si no avancem en l'eficiència hídrica ni revertim el monocultiu, amb l'ús poc racional de productes fitosanitaris que comporta, el consum d'aigua agrícola passarà del 70 al 90% al 2050, segons previsions de la UNESCO".

 

És per això que ha reivindicat que calen més persones formades amb criteris científics i més inversió per part dels governs en recerca "perquè no només hi ha en joc un problema econòmic sinó la pròpia estabilitat del territori. "La Catalunya interior viu de l'agricultura i la ramaderia i aquest binomi no pot dissociar-se de la seua sostenibilitat", ha conclòs.